CRÍTICA
Memòries del Greenwich Village
Anatole Broyard Pablo (1920-1990) va ser una personalitat singular dins els ambients intel·lectuals de Nova York durant la segona meitat del segle XX: editor del The New York Timesdurant divuit anys, columnista, guardià del món literari com a crític, escriptor de contes i d'assajos de gran valor i autor de dues obres autobiogràfiques -Intoxicat per la meva malaltia i el que comentem avui, Quan Kafka feia furor (Records del Greenwich Village)-, publicat com a volum segon en l'excel·lent col·lecció Empremtes de l'editorial valenciana 3i4.
A finals dels anys quaranta, acabada la Segona Guerra Mundial, a Nova York, especialment al Greenwich Village (la part bohèmia de la ciutat), hi brollava un autèntic fervor cultural i artístic. La gent llegia Kafka, xerrava i passava lliurement les hores als bancs de Washington Square o als bars i tavernes mentre compartien l'entusiasme i l'aventura de voler-se escriptors, poetes o pintors. Era un estil de vida canviant, amb una energia i una curiositat tremendes, el flux primigeni del nou tarannà artístic de l'avantguarda cultural que acabaria transformant i marcant el traç vital d'aquella societat que revivia.
Pels carrers i en les festes nocturnes es podia topar amb Anaïs Nin, Dylan i Caitlin Thomas, Auden, Charlie Parker, William Gaddis, Ginsberg..., de la mateixa manera que es podia assistir a les impagables classes d'Erich Fromm i Meyer Schapiro. La joventut i la intel·lectualitat s'imposaven, creixien els moviments de respecte de la llibertat sexual i apareixia l'abstracció en l'art i la literatura. No obstant, un cert substrat d'innocència, alguna cosa oculta, potser la inconsciència entranyable d'aquesta vida de ciutat perduda, converteix aquest llibre de memòries en una autèntica postal d'amor.
Anatol recorre aquest carrers i aquestes persones a través de Sheri Donatti, una pintora a qui li agradaven les metàfores i les generalitzacions imprudents, i amb qui se'n va a viure sense pensar-s'ho. És a partir de la vida sentimental de l'autor que apareixen un seguit d'escenes grotesques d'una veritat divertidíssima, on el sexe resulta ser una vivència tan intel·lectual com innocent, ple d'una aura estimulant i surrealista, i on la pròpia imaginació esmussava les passions més descordades. El sexe, llavors, encara era el que Freud havia explicat, però l'energia i el desig escolaven un vessament constant que inundava la vida. A la fi, l'encant d'una època fabulosa, irrepetible, en la qual el mateix avorriment acabava essent una emoció domèstica.
"Per a nosaltres cada dia era Halloween, formava part de l'aventura del carrer", "el sexe pertany a la depressió com a l'alegria, és un lloc on van a morir tota mena d'expectatives". El volum té la gràcia de funcionar com un clarivident llibre de sentències novaiorqueses per l'esplèndida economia d'estil i per la capacitat de mostrar una gent que, "en comptes de tenir una personalitat, tenien una literatura". Són unes memòries notables, lamentablement inacabades, d'un autèntic observador que captura l'atmosfera i l'espai d'una època incomparable, amb una prosa clara i captivadora que dóna sentit a una forma de viure, a una narrativa que posa en el mateix pla l'art i la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada