dimarts, 26 de juny de 2012

UNS TRINXERAIRES MOLT ESPECIALS


Si a casa nostra encara patim un greu problema pel que fa a la consideració acadèmica de la novel·la negra i al seu prestigi -és el gènere més llegit i més menyspreat a les universitats i als mitjans de comunicació, que amb prou feines n'omple la quota els dies del BCNegra i prou-, a Portugal la cosa és encara pitjor. Les novel·les policials -encara no fan distinció- tenen molt poc prestigi i són molt pocs els autors que s'hi dediquin, tot i que el seu màxim exponent, Francisco José Viegas (autor d'una saga molt bona) tengui uns grans resultats pel que fa a les vendes i a més a més hagi acabat essent ara mateix el secretari d'Estat de Cultura.
Malgrat aquest desprestigi, les incursions al gènere han estat rebudes de forma entusiasta durant el salazarisme -amb nombrosos autors que signaren amb seudònim, com Dick Haskins- i cada vegada que un autor ha decidit entrar al gènere: José Cardoso Pires, Lobo Antunes o Filipa Melo, per posar tres exemples.
Tot i això, la novel·la negra més important publicada a Portugal és la Crónica dos bons malandros, de Mário Zambujal. El llibre té 31 edicions en portuguès, ha venut moltíssims exemplars, ha estat elogiat per la premsa i fins i tot se n'ha fet una pel·lícula (molt dolenta). Ara els lectors de casa nostra tendran l'oportunitat de poder llegir les aventures d'una de les bandes de lladres més singulars -i desgraciades- de la literatura, gràcies a l'Editorial Al Revés, que ha decidit publicar la Crònica dels bons trinxeraires, que s'ha convertit en el número 3 de la col·lecció Crims.cat, que dirigeix Àlex Martín. La traducció del llibre ha anat a càrrec d'Anna Cortils, que ja ha traduït obres de Cardoso Pires -El Delfí i l'Hoste de Job- i de Manuel Alegre -Un gos com nosaltres. 
Així doncs, el lector en català té ara una oportunitat magnífica de descobrir un llibre molt interessant, una novel·la negra ben escrita, intrigant, amb uns personatges deliciosos i una missió per endavant: robar les joies de René Lalique del Museu Gulbenkian. Una joia més de la literatura portuguesa que s'incorpora a la nostra literatura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada