ENTREVISTA A ADELAIS DE PEDROLO

Aquesta entrevista es va publicar al Número 2 de la revista Capicua.

“Els Països Catalans som un poble que no té memòria”

Adelais de Pedrolo és la presidenta de la Fundació Manuel de Pedrolo

-La fundació Pedrolo té ara cinc anys, però en fa molts més que us dedicau a la recuperació de l’obra del vostre pare…

-Mira, el pare es va morir fa vint anys i al marge dels dos primers jo en fa divuit que estic intentant fer coses amb el seu llegat. Tenim la casa i una biblioteca amb 11.000 volums que no es pot perdre i vaig intentar fer coses amb l’ajuntament de Tàrrega, però es veu que no tenen interès i els acords possibles no s’han materialitzat. Hem tingut el suport de la Universitat de Lleida i vam fer un conveni marc, però mai no s’ha passat de les bones intencions. De la Universitat, que és molt pobre, no em puc queixar, però sí de les altres institucions. El que jo volia era perpetuar el pas del pare, que tant va donar pel país i a la fi creàrem la fundació amb molts de problemes perquè al principi la Generalitat ens va demanar 30.000 euros i vam començar a funcionar. Ara la tiram endavant en Josep i jo i algun col•laborador.

-Sempre he pensat que l’obra del vostre pare i el seu ressò han estat condicionades clarament per les seves idees polítiques independentistes, de les quals no s’amagava...

-I és clar que està condicionat per això. Pedrolo té un gran suport popular i si els seus llibres no es venen més és perquè no es troben al mercat. Edicions 62 té els drets sobre 88 títols i ara s’ha fet una gran passa perquè sembla que els podràs demanar a la carta, i això serà molt important, perquè tot i que se’l treballa poc a les universitats, encara hi ha el problema afegit de no trobar molts dels seus llibres. Des de la Fundació hem estimulat al màxim que es facin reedicions i recuperacions de l’obra i cada any anem aconseguint la incorporació de nous materials, però també he de dir que moltes vegades ens trobem amb les portes tancades.

-Quins són els objectius principals d’una entitat com la Fundació Pedrolo?

-El que nosaltres volem és recuperar l’obra i la veu del meu pare. Manuel de Pedrolo té un total de 20.000 pàgines escrites que són les cròniques de tot una època i la vindicació de les llibertats. La seva és una obra al servei dels Països Catalans i la seva ideologia la va condicionar en part.

-Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més importants del país, no tan sols per la introducció de la modernitat literària a Catalunya sinó també per la seva tasca com a traductor i com a impulsor d’una col•lecció vital com La cua de palla...

-Home, ell tenia moltes idees sobre el país i va impulsar la col•lecció i les traduccions, que eren molt interessants perquè la feien molts bons professionals. Però en els papers on explica com li agradaria ser recordat, el meu pare ja ho diu: com un servidor a la cultura i a la nació. Nosaltres ara fem les dues coses.

-Sembla mentida, que l’autor més venut de la literatura catalana i amb una obra tan extensa, sortís tan poc a la televisió...

-Era una qüestió d’ideals perquè a la televisió no es permetia parlar d’independentisme. Només féu aquella entrevista llarga amb el Puyal perquè ell li va prometre –i ho va complir- que podria dir el que volgués. Pedrolo exigia l’ús del català per deixar-se entrevistar i això féu que sortís poc.

-Pareix que l’obra i la figura de Pedrolo es recordi a batzegades...

-No ens oblidem que hi ha molts altres autors als quals també s’ha oblidat. Amb el pare hi ha el problema afegit dels seus ideals polítics. Ell era independentista i molt sovint arraconava la paraula nacionalista, en la qual no creia. Però el pare no és l’únic escriptor oblidat de casa nostra, perquè els Països Catalans som un poble que no té memòria.

-I també sorprèn molt que hi hagi aquesta dificultat per trobar-lo a les llibreries...

-Les editorials avui en dia tenen altres motivacions molt diferents que les de fer país que les motivaven fa uns anys. I això també és comprensible.