ENTREVISTA A MANUEL ALEGRE

Feta amb motiu de l'aparició de Un gos com nosaltres, va ser publicada al Diari Avui. És del febrer de 2010.

“La gent d’esquerres volia un president poeta i per ventura encara el vol”

Manuel Alegre, el poeta més popular de Portugal, acaba de ser traduït per primer cop al català amb el seu llibre “Un gos com nosaltres”

S.BENNASSAR. Lisboa. Els ulls blaus, a joc amb la camisa. Una barba retallada amb pulcritud. Seu en una butaca prop de la finestra. El terra és de fusta, típic de la gran majoria de les cases portugueses. Manuel Alegre (Águeda, 1936) viu en una plaça, entre les parades de metro d’Alameda i Areeiro i entra molta llum per la finestra. El poeta més llegit de Portugal i un dels homes que encarnen la història viva del país, amb una trajectòria política que tomba d’esquena acaba de ser traduït per primera vegada al català. Un gos com nosaltres, ha venut més de 120.000 llibres a Portugal i ha esgotat edicions a Itàlia i a Brasil. Està a punt de ser traduït a l’alemany. Aquí, a casa, l’ha publicat Témenos, una petita editorial de Barcelona. Ara aquest home que va ser opositor a Salazar i va conèixer la presó a Angola i l’exili a l’Alger, on es passa més de deu anys treballant en una ràdio contra la dictadura més llarga d’Europa. Ara es presenta per segon cop a president de la República portuguesa.

-En aquest llibre emprau un to de prosa confessional, com si el tema us reclamàs una forma d’escriure pròpia, diferent de les habituals que heu fet servir fins al moment, novel•la, poesia, assaig...
-Sí, potser sí que és un llibre escrit d’una forma diferent. De totes maneres, per a mi no hi ha una frontera clara entre la prosa i la poesia. En aquest llibre el que sí que hi ha és una cadència i un ritme propis de la prosa poètica, perquè la meva narrativa està sempre marcada per la poesia. I aquest és un llibre d’afectes, de dol i de celebració, i també una metàfora a través de la relació del gos amb les persones i amb el món.

-La llibertat de la qual fa gala en Kurica,(el gos protagonista del llibre) és la que vós voldríeu per al poble portuguès?
-No, és la que voldria per a tota la gent del món, no només per als portuguesos. En Kurica era un gos rebel i subversiu i no acceptava la seva condició de gos perquè als animals els agradaria poder arribar a parlar i sovint manifesten la seva tristesa per no poder fer-ho.

-En el llibre la seva filla diu que en  Kurica s’assembla a vós per la seva insubmissió...
-No, en aquest cas i en aquest aspecte s’assembla a ella. De fet en Kurica s’assemblava a tota la família. Nosaltres no podem acceptar el món com està. Encara ens fa falta molta rebel•lia i tot i que ara no tenim el dictador, hi ha moltes altres formes de dictadura. Estam en un món on també hi ha molta injustícia i desigualtat i davant d’això hem de continuar essent rebels.

-Què suposa per a vós ser traduït per primera vegada al català?
-És una passa més de cap a la universalitat. Ara ja estic publicat en tres de les llengües ibèriques, però ser traduït al català és un privilegi especial que m’ha fet molta il•lusió perquè és una llengua antiga amb una gran literatura i molt bons poetes als quals admiro.

-Com s’explica l’èxit que ha tengut aquest “Un gos com nosaltres”, un absolut èxit de vendes i de crítica a Portugal?
-És perquè és un llibre d’afectes i en un món molt violent i ple d’egoismes toca una problemàtica molt diferent tot i que fa reflexionar. Ha venut 120.000 exemplars a Portugal perquè és un llibre de tendresa que han llegit a la vegada tots els intel•lectuals del país i també gent que no havia llegit mai cap llibre fins que varen tenir aquest a les mans. Em va fer molta impressió quan una senyora m’ho va confessar. Però la clau de tot és que aquest no és un gos tradicional i que les nostres relacions eren tenses.

-Vós heu combinat durant molts anys la vostra tasca poètica amb la política (Alegre és un dels fundadors del partit socialista portuguès i ha estat diputat en totes les eleccions). Com és rebut un poeta al Parlament?
-A mi sempre em presentaven com l’orador més important de Portugal quan anava a fora i la veritat és que estic convençut que d’un poema es pot fer un discurs. Però per a mi l’escriptura és inseparable de la meva vida, que ha estat molt intensa i poc normal. Ser un poeta al parlament no ha estat el més estrany que m’ha passat.

-El 2006 us vau enfrontar al partit socialista i us presentàreu com a independent a la presidència de la República. Vàreu treure el 21% dels vots i el candidat oficial de l’esquerra, ni més ni menys que Mário Soares, el 14%, amb una campanya plena d’imaginació.. I ara repetiu..
-Com que no hi havia diners hi havia molta imaginació col•lectiva i la gent feia peces d’arts i petites obres que sorgien dels meus poemes, presents a la memòria col•lectiva de molta gent, fins i tot analfabeta, a través de la cançons. La gent jove féu una campanya molt bona i es va demostrar que la gent d’esquerres volia un president poeta. I pot ser encara ho vulgui.

-Vau estar molt de temps a l’Àfrica, quina creis que serà la importància del continent en els propers anys?
-Bé, es pot dir que jo he conegut les dues Àfriques, la presó d’Angola i després l’estada a Argèlia, amb el moviment dels països no alineats. Tota la gent de la generació de la utopia vàrem passar per Argèlia i el més important era la nostra actitud, perquè es lluitava per la independència sense demanar res a canvi. Avui en dia en canvi la situació a l’Àfrica és molt complicada i en la crisi que arrosseguen hi ha una gran responsabilitat nostra, dels europeus. De totes maneres, el món ha deixat de ser com era i ara hi ha nous pols emergents com la Xina, l’Índia o el Brasil. Després del col•lapse de la URSS i del col•lapse del capitalisme salvatge haurem de veure si sorgeix un nou ordre i una nova multiculturalitat, perquè jo ja no crec que una sola nació domini el món.

-Tornant al llibre, “Un gos com nosaltres” també es pot llegir com un al•legat en favor de la terra i de la vida familiar, dels pilars fonamentals...
-Sí, amb una vida molt intensa com la meva, el nucli familiar i dels amics és molt important i el ca era una presència molt important, una ela que sempre estava allà unint moltes coses.

-Un ca és el millor amic de l’home?
-Un ca pot arribar a ser molt emprenyós, però té de tot. Ara bé, en fidelitat guanya als humans.