UN PAÍS INCULT

Fa no molts anys una enquesta feta entre els fills de les classes benestants franceses (especialment parisines) explicava que per a un 70% dels nens el moment més especial de la setmana era el dissabte a la tarda quan acompanyaven els seus pares a comprar llibres. El motiu era obvi, sempre els acabaven comprant algun llibre per a ells. Ja he contextualitzat des del primer moment quina era la població mostra de l'estudi, perquè segurament la mateixa estadística feta a qualsevol barriada donaria uns resultats ben diferents -seguint aquell vell precepte que assegura que hi ha mentides, grans mentides i estadístiques-. Doncs bé, aquesta és la gran diferència entre la dreta espanyola i la dreta francesa: el valor que té per a ells la cultura (i l'estat del Benestar). França és un país que té molts defectes, immensos, però també té moltes coses que cal imitar i aquesta és una. L'altra és la defensa aferrissada del seu cinema (i del cinema com a art). I el fet de ser inventors de frases lapidàries com aquella que deia que "Àfrica comença als Pirineus".

No sabem si l'Àfrica comença als Pirineus (hauríem de veure la gran concentració precisament nord-africana a les ciutats franceses), però sí que es pot dir que al Sud dels Pirineus, en aquest Estat que malauradament encara existeix i que s'anomena Espanya, hi ha una voluntat clar d'acabar amb la cultura. La cultura fa ciutadans lliures, que pensen per si mateixos, i la seva simple existència és quelcom que el Partit Popular vol evitar a marxes forçades. Com? Una de les maneres és apujant l'IVA de productes culturals com el llibre electrònic, el teatre, la música i el cinema. L'altra és ofegant els autònoms, entre els quals resulta que es troben bona part dels creadors culturals (empresaris teatrals, escriptors, guionistes, traductors, músics, cineastes...).

Atenció, potser Mariano Rajoy i els imbècils dels seus ministres ens semblen això, imbècils, però no ens hem d'equivocar, tampoc no són tan curts com ens imaginam. Rajoy i els seus amics només fan el que el gran poder vol. I és el gran poder el que vol un país incult, manejable i sense capacitat de pensar. Després, deixar el futbol i els toros amb el preu de l'IVA reduït sí que ha estat una maniobra pròpia de la imbecil·litat de Rajoy i els seus ministres. Ho haurien d'haver pujat tot i les protestes contra la pujada no haurien tengut el greuge comparatiu!

El que passa és que ara al PP potser la podadora se'ls acabarà girant en contra. Hi ha militars emprenyats. Hi ha policies emprenyarts. I funcionaris. I l'extinta i extingible classe mitjana i fins i tot els empresaris. Els seus votants estan començant a dir prou. Què és això de retallar-los novament el sou i ni tan sols poder anar al cinema a veure la darrera americanada de torn per espassar-se la ràbia? Rajoy ha trepitjat una línia vermella molt inestable que no és la de la cultura, sinó la de l'espectacle. El cinema i la música són dues de les accions evasives més practicades pel conjunt de la ciutadania, sense distinció de classes socials. Poden canviar els hàbits, les maneres de veure cinema, les pel·lícules escollides... però tothom hi va. I als concerts. Rajoy i els seus homes volen un país incult, però no han sabut (per sort) fer discriminacions i han fotut en el mateix sac tot plegat. I aquí s'han equivocat, perquè en aquest indret anomenat Espanya on els lectors són pocs (tot i que van augmentant), hi ha dues coses sagrades: la classe funcionarial -sobretot a Madrid- i determinats hàbits adquirits com el d'anar al cinema de tant en tant (o consumir-lo a casa). I ara sí que està començant a tocar allò que no sona.

I atenció perquè els autònoms en preparen alguna de sonada. I en són molts!