ENTREVISTA ANDREA ROBLES

Entrevista amb els escriptors valencians Andrea Robles, autors de "La visita del vent", feta el 9 de novembre del 2009 per a l'Espira.

“L’AP7 ha creat una falsa valencianització”

Andrea Robles són els autors de La visita del vent, una de les novel·les negres de l’any

S.BENNASAR. Fer aquesta entrevista és un rar privilegi. La feim a tocar de l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània, en el cor de la València més catalana, la que varen erigir els homes i dones que acompanyaren Jaume I en la seva conquesta. I és un privilegi perquè no passa sovint que els llibres s’escriguin a quatre mans. Gregorio Royo i Maria Teresa Enrique són Andrea Robles, l’autoria que s’amaga al darrera d’una novel•la negra de les de tota la vida, amb sang i fetge i emoció fins al final, i que s’ha convertit en una de les sorpreses de la temporada, La visita del vent. Com a Andrea Robles contesten les nostres preguntes.

-Per què aquest seudònim?

-És un homenatge a la novel•la negra mediterrània, en primer lloc a l’Andrea Camilleri, que ret homenatge a Montalbán creant en Montalbano com a personatge i continuam el cercle amb Robles, la traducció de carvalho al castellà. És un homenatge a la novel•la mediterrània, que és la que ens inspira i la que ens agrada.

-Què suposa escriure a quatre mans?

-En el gènere negre hi ha una certa tradició, però sobretot el que implica és un exercici de tolerància i un debat constant en les diferents situacions. Nosaltres volíem que fos una novel•la molt oral, en la línia de l’Elmore Leonard, que té uns diàlegs molt bons i que és el que més hem assajat.

-És una novel•la negra amb una forta càrrega psicològica...

-Sí, volíem tractar el tema de l’ètica i que la configuració i la lluita contra el mal ho marcàs tot. I nosaltres som lectors de gènere negre i les nostres referències demanaven aquesta càrrega psicològica i evidentment la intertextualitat forma part de l’essència de la novel•la, que està farcida d’homenatges i influències.

-Hi ha una notable tasca de descripció del País Valencià i de la seva societat mutable, especialment pel que es refereix a l’àmbit agrícola...

-Clar, és que la societat del país valencià és dual, hi ha la gent del poble i de la societat i hi ha la sensació que els dels pobles no són de València i manco si parles valencià, quan avui en dia, amb la societat globalitzada, València ho és tot i a Gandia o Oliva et pots trobar els mateixos problemes. Nosaltres no podíem no parlar d’aquesta realitat perquè la coneixíem i coneixem la ciutat vivint al camp i hem vist la transformació de la ciutat i a la vegada com el camp s’està buidant perquè l’agricultura tradicional se n’ha anat en orris, la taronja està arruïnada i el llaurador no té perspectives. S’està produint una brutal conversió del camp en sòl urbà i això és el que s’està transformant.

-En la vostra novel•la hi ha alguns moments de road-movie, molt a l’estil de Jaume Fuster a “La Corona valenciana”. És la millor manera per mostrar el país?

-Bé, de fet nosaltres citam a Jaume Fuster al principi. Nosaltres li donam molta importància a l’autopista perquè el País Valencià és allargat i la gent dels pobles veïns sovint no té cap contacte. L’AP7 ha creat una falsa valencianització i el viatge típic és del Nord al Sud, encara que a la novel•la de Fuster sigui a la inversa.

-El vostre llibre ha estat editat a una editorial petita i de cop i volta enguany l’hem pogut veure com un dels més demanats a les biblioteques de Catalunya a l’estiu...

-Sí. La veritat és que no havíem fet cap publicitat especial. Havíem enviat el llibre a Negra i Criminal i des d’aquí ens van recomanar que en féssim arribar un a n’Àlex Martín i un altre al Jordi Canal i la nostra sorpresa va ser que l’agafassin per a les biblioteques perquè això significa que arriba a molts lectors. El llibre ja havia estat finalista d’un premi Ciutat d’Alzira, o sigui que el que sí que podíem dir és que ja havia agradat a públics molt diferenciats.

-Allò que sol passar amb la novel•la negra és que una vegada iniciat el ritme ja no es para. Per a quan noves aventures de la mà d’Andrea Robles?

-Bé, hi ha un segon llibre per al 2010, però encara hi ha alguns detalls que s’han de discutir. El que sí que tenim clar és que mantendrem al protagonista.

-Un protagonista singular, perquè fins ara coneixíem als negres escriptors, però el vostre agent de l’ordre té a una negra fent de lectora...

-És una cosa de parella que ve de la nostra experiència pròpia. Nosaltres agafam molts de llibres de la biblioteca i després van passant els filtres de recomanació dins de la pròpia parella i a la novel•la és la parella del Jordi és qui té els gusts més cosmopolites i per això li fa de negra lectora.