divendres, 13 de juliol de 2012

LA NECESSÀRIA REFORMA DEL PROGRAMA ERASMUS

El programa Erasmus (en molts llocs anomenat Orgasmus), juntament amb les companyies de baix cost (sempre i quan compleixis totes les seves absurdes normes), han estat, segons els experts, dues eines importantíssimes d'enfortiment del sentiment d'europeitat. Permeteu-me que discrepi. El programa Erasmus tal com està concebut en aquests moments és un bunyol de proporcions europees. Se suposa que aquest programa d'intercanvi havia d'afavorir una mobilitat entre estudiants i un coneixement de llengua i cultura de diferents territoris. Al final ha servit per estendre encara més l'anglès entre nens de casa bona que han decidit fer vacances lluny de casa a compte d'unes ajudes que pagam entre tots i de les quals no s'han d'oferir mai resultats. I han servit per generar tota una indústria de l'oci nocturn conegudes com les "Erasmus party" que han propiciat que en algunes ciutats europees s'hagi instaurat l'Erasmus Corner. És a dir, els estudiants venguts de fora es relacionen exclusivament entre ells, bàsicament en anglès, amb molta poca interacció amb la població local i un aprenentatge quasi nul de la llengua i la cultura del lloc on fan l'estada. Com tot hi ha notables excepcions (també hi ha brillants estudiants a les aules universitàries).
Què s'hauria de fer per millorar aquesta experiència i que l'Erasmus fos realment interessant: doncs començar pel de sempre, augmentar el nivell d'exigència. S'hauria de fer un curs en origen abans de marxar durant tot l'any anterior, de la llengua del territori que es pretén visitar. Així es garanteix que en arribar l'alumne perfeccionarà la llengua, no l'aprendrà. S'hauria d'instaurar un curs de llengua i cultura del país que es visita a les universitats d'arribada, obligatori per a tots els Erasmus, sigui quina sigui la titulació que vulguin cursar. No és possible que hi hagi gent que fa l'Erasmus, no aprengui la llengua, no aprengui res de cultura, ni tan sols llegeixi ni un sol llibre de l'indret on ha passat o sis mesos o no mesos de la seva vida. Si aquest curs no s'aprova amb més d'un 6 i més d'un 80% d'assistència a les classes, l'estudiant haurà de retornar la beca concedida en el programa de mobilitat. Així mateix també s'ha d'exigir la superació del 80% dels crèdits matriculats (que en cap cas no poden ser inferior al 50% d'un any lectiu normal). Perquè l'Erasmus suposa anar a continuar els estudis universitaris. Si no se superen, també que es tornin les beques.
I a canvi? A canvi les universitats han de fer bé la seva feina. Els programes dels estudis entre les universitats que tenen conveni han de ser homologables y convalidables sense cap mena de problemes entre un centre i un altre, amb programes semblants o complementaris. I els Erasmus han d'estar ben acollits i no tenir la sensació que són una càrrega més. I s'ha de fer tot el possible per la seva integració entre els estudiants normals.
I a casa nostra, com ha de canviar el programa Erasmus? D'entrada les universitats catalanes han de desaparèixer de la llista d'universitats que ofereixen la possibilitat d'aprendre espanyol. No s'ha d'enganyar ningú. A Catalunya bona part de les classes universitàries són en català (ho haurien de ser totes) i no s'ha de canviar de llengua perquè uns senyorets venguts de qui sap on volen aprendre espanyol. Tenen tota la resta d'Espanya per fer-ho. En molts de casos la culpa no és seva, sinó del fet que ningú no els ha informat de la realitat lingüística de Catalunya, però no tenen cap dret a imposar o a intentar imposar un canvi de llengua. És cert que molts deixarien de venir, però els que vendrien seria gent interessada pel català, o pel prestigi de les nostres universitats. I això és el que ens interessa. I després comença a ser hora de regular el sector de lleure. Festes, totes les que vulguin i un grapat més, però acompanyades de la responsabilitat de ser l'endemà a classe. Hi ha recursos suficients per fer-ho: la xarxa de lectors catalans pot oferir els cursos en origen per aquells estudiants que han de venir a Catalunya. I a les nostres universitats hi ha personal molt qualificat per fer el curs de llengua i cultura catalana per als Erasmus que arriben. Potser així començarem a explicar a Europa què és això de Catalunya. I qui no vulgui anar d'Erasmus o qui no vulgui venir, cap problema. Ara bé, a l'hora de marxar, que hi vagin només els que ho mereixen, amb unes bones beques, i que després la seva experiència repercuteixi en la nostra societat. Això sí que seria construir Europa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada