la signatura d'ona mallorca

El departament de filosofia de la Universitat de les Illes Balears ha iniciat diria que amb encert el camí per tal que el poeta Bartomeu Fiol sigui nomenat doctor honoris causa per aquesta institució. Fiol, nascut el 1933, no tan sols és un excel·lent poeta –de vegades fins i tot algú ha qualificat els seus versos de poesia filosòfica i s’hi pot estar bastant d’acord- sinó que ha dedicat bona part de la seva tasca intel·lectual a difondre la poesia, en els darrers temps i de forma molt especial des de les pàgines del Diari de Balears on s’ha dedicat a escriure sobre el que ell anomena “la parenta pobra” de la literatura, que és precisament la poesia. De totes maneres, en això de la literatura crec que fins i tot determinada mena d’assaig està més fotut que la poesia i si la novel·la té una vida mitjana de tres setmanes a la llibreria tampoc no es pot dir que la situació estigui per tirar coets. Una altra cosa són els llibres. Sempre se’n pot trobar algun que s’acabi convertint en un fenomen de masses, però molt sovint correspondrà a allò que Darío Villanueva ha anomenat amb molt d’encert la post-literatura, és a dir, llibres que no tenen res a veure amb la literatura, únicament el format del producte amb el qual arriben als consumidors: biografies de futbolistes o de grans empresaris; la majoria de best-sellers concebuts com a producte i similars. Per això és una bona notícia que des del departament de filosofia, açò és, des del departament que té la seva màxima raó de ser en l’anàlisis del pensament i les idees humanes, s’hagi decidit fer honoris causa un poeta. Potser la poesia és l’única manera d’entendre aquest desballestat món nostre.