JAUME BENAVENTE, l'UNIVERS
Aquests dies he estat treballant ben ferm al voltant de l'obra de Jaume Benavente. El motiu ha estat la redacció d'una guia de lectura per a la secundària dedicada a aquest autor i bon amic que tot just s'acaba d'iniciar en el gènere negre. De la lectura per primera vegada d'algunes de les seves obres i de la relectura d'altres he arribat a la conclusió que Benavente és un creador singular i diferent perquè la manera que té de treballar és la creació d'un univers -jo l'anomeno l'univers benaventià- més que no pas anar creant llibre a llibre. És el que en diem un creador d'obra, entesa aquesta com a conjunt. He gaudit moltíssim amb el seu "Viatge d'hivern a Madeira" i ha estat una sorpresa trobar-me amb la seva primera novel·la llarga, "Nocturn de Portbou, una novel·la del tot extraordinària. Benavente és un d'aquests escriptors que tothom hauria de conèixer i llegir, no només perquè ens faríem un poquet més savis sinó perquè el seu univers és una constel·lació que paga molt la pena.
Hi estic d'acord. Jo estic de mica en mica pouant en la seva obra. Per sort, també he tingut l'oportunitat de creuar impressions personalment amb ell. A banda que el considero una persona fantàstica, crec que té les idees molt clares i la voluntat de donar vida a una obra integral, com tu dius, Tià, que conformi un univers complet i ric.
ResponEliminaEl recomano vivament.
Excel·lent comentari, Sebastià! Els que portem molts anys llegint Benavente sabem de la seva capacitat per convertir-se ell sol en tot un món literari que destaca poderós en cada obra seva, sigui quin sigui el gènere literari escollit.
ResponEliminaLlegir-lo és una de les cinc coses imprescindibles en aquest començament de segle.
Salutacions
X. R. Trigo
Quan vaig decidir posar “Viatge d’hivern a Madeira” a la meva bossa camí de Madeira la tardor del 2009, pensava que seria com les altres vegades que m’emporto un llibre d’un autor local o ambientat en el lloc de destí. Doncs no, aquesta vegada més que una lectura va ser una experiència... que m’atreveixo a qualificar de màgica o quasi paranormal. Inconscientment els quatre viatgers ens varem trobar ens els mateixos escenaris i quasi resseguint la ruta de "Viatge d'hiver..." Sota la influència de l’exuberant entorn de l’illa vaig llegir molt entre línies i em vaig submergir en un atractiu univers. Redéu, la Pousada dos Vinhaticos no l’hauria percebut amb Benavente sense els dits plens de purpurina del recepcionista, les tres hostes enigmàtiques senyores d’un país nòrdic, la pluja del capvespre i el despertar de la Serra de Água amb una faldilla de núvols i la gràcia d’un arc de Sant Martí perfecte. En vàries ocasions els meus companys de viatge em varen sorprendre amb una conversa de taula o davant un paisatge que girava sobre les mateixes preguntes i sensacions que les pàgines de “Viatge d’hivern...”. Llavors, no em podia resistir a treure el llibre de la meva bossa i llegir-los el paràgraf exacte que ells, sense saber-ho, pràcticament estaven reproduint. “¡¿Pero aquí qué está pasando?!” Al tercer dia, ja sabia que se’ns havia afegit un cinquè viatger.
ResponEliminaBuscant un gest d’homenatge al llibre i a tot el que ens havia donat, els cinc viatgers varem decidir el següent: deixar el llibre a la tauleta de la “biblioteca” de l’Hotel Montecarlo, el majestuós edifici que ens va abraçar durant aquells dies. Vaig prendre el risc de no poder restituir l’exemplar que la biblioteca m’havia prestat, però em va sortir bé l’aposta: vaig localitzar dos exemplars, el segon seria per a mi. I per combatre l’oblit d’aquesta experiència vaig fer això: http://seresexcepcionales.blogspot.com/