divendres, 27 de maig de 2011

EL PERFIL DEL PRESIDENT AL DIARI DE BALEARS DE DIMECRES

Opinió | Sebastià Bennasar

Un apotecari madrileny

Vesteix molt sovint com si estigués a punt per anar a l'entrega de trofeus de les regates al Club Nàutic de Palma, per exemple durant la Copa del Rey -en les dates del Princesa Sofia sovint fa massa fresca, al vespre, per anar en màniga de camisa o amb una simple americana. Presenta un cert aire "casual" en què tot està mil·limètricament mesurat, començant per la quantitat exacta de gomina (per ventura és escuma o fixador, però jo diria que és gomina), ni massa ni massa poca, per aguantar a la perfecció un pentinat de mida un poc més llarga del que s'estila en el seu partit per la part posterior, potser per compensar unes entrades ben marcades a la part frontal. Això de les mesures exactes no li deu costar gaire de calcular perquè, durant la seva formació a Madrid -la ciutat on va néixer el 1970-, va haver de practicar força amb proporcions, mescles i mesures. És apotecari. Ara haurà de preparar la fórmula magistral d'un nou govern amb majoria absoluta, però per al qual ha promès reduir els ingredients (llegiu càrrecs públics). De vegades, les píndoles més meravelloses no són res més que placebos.

Les ratlles clàssiques de bona part de les seves camises i el rellotge gran accentuen més el seu cos estilitzat, llarg i prim, tan diferent de la bonhomia d'alguns dels seus predecessors en el càrrec. No se'l veu gaire d'arròs brut i porcella a cellers de la Part Forana, sinó que apunta a altres plats i altres locals, més acords amb la façana marítima palmesana que veurà des del Consolat de Mar, on no sabem si hauran de posar alguns espais perquè pugui practicar allò que més li agrada: l'esport (si no és així sempre li podran instal·lar una consola d'aquestes en què es juga virtualment). Amb aquesta afició tan notable a jugar i competir no estranya que la seva cursa de l'apotecaria -passant per la batlia de Marratxí- al Consolat hagi estat fulgurant.

A l'apotecari de Marratxí també el coneixen com l'home de la neteja. Ha deixat els imputats fora de les llistes electorals i ha regenerat el PP, duent-lo de la seva crisi més profunda -amb un rosari d'engrillonats que no hem d'oblidar- fins a la victòria més absoluta de la formació des de l'arribada de la democràcia. Tot això fa que entre alguns dels seus també l'anomenin amb una expressió que fa feredat: el gran timoner. Cal recordar que altres líders polítics que han rebut aquest sobrenom són Mao o Mobutu, el dictador del Zaire (gràcies a ell li canviaren el nom), que, amb la seva gestió, deixaren nombroses esteses de mort. Sembla ser que un dels primers cadàvers que vol cobrar-se aquest fill de mallorquí i madrilenya és el sistema educatiu actual, el Decret de mínims i la llengua catalana, i hauríem de desitjar que no sigui recordat com el tercer gran timoner genocida de la història (en aquest cas, genocida lingüístic).

José Ramón Bauzá deu tenir al seu voltant una colla de llops famolencs esperant poder menjar-se el bocinet de pastís que ha de repartir i que ell ja ha assegurat que serà poc. Menys consellers, menys directors generals, menys empreses públiques. Si abans era l'home de la neteja, ara haurà de ser l'home de les tisores. I això per ventura no agradarà ni als seus. El que està clar és que aquest home, que té un gust per l'automobolisme i que sempre ha confessat que dorm poc, anirà ara amb cotxe oficial i ja no haurà de deixar el seu al pàrquing del Parlament. Suposam que també introduirà un canvi en els esmorzars de feina: al Consolat hi haurà cereals.
José Ramón Bauzá és una camisa de ratlles de colorins amb ànima blava PP.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada