dimarts, 11 d’octubre de 2011


Sebastià Bennassar, Periodista
La memòria de Sanchís Guarner
11/10/2011
Que la Universitat de les Illes Balears reti homenatge i servi la memòria del filòleg valencià Manuel Sanchís Guarner ara que es compleixen 100 anys del centenari del naixement, és quelcom digne d’elogi de la institució universitària illenca i sobretot del professor Jaume Corbera, que és qui coordina el cicle dedicat a aquest lingüista i historiador vinculat a Mallorca en una etapa decisiva i col•laborador íntim de Francesc de Borja Moll en el projecte fascinant del diccionari. Alegrar-se per això –i sobretot per l’existència de professors com en Corbera- és quelcom que demostra com estam de fotuts com a país, perquè l’homenatge a aquest autèntic homenot de la nostra cultura és quelcom que hauria de ser lògic, comprensible i normal, i a més a més amb la implicació de totes les forces vives del país. Passa que moltes de vegades han de ser les iniciatives individuals i les dels temples del saber les que passen la mà per la cara a tots aquells que diuen que han de gestionar la cultura d’aquesta terra i que només han fet la tasca de jardiners destralers podadora en mà.
Manuel Sanchís Guarner és una de les figures més odiades per l’extrema dreta del país Valencià i pel blaverisme fins al punt que el 4 de desembre de 1978 els membres del Grup d’Acció Valencianista van fer arribar-li una carta bomba quan ja era catedràtic de la Universitat de València. Sanchís Guarner va salvar la vida gràcies als coneixements sobre explosius obtinguts durant la Guerra Civil i això féu que avisés la Policia, que va desactivar-la. En un primer moment, i abans de la reivindicació de la bomba per aquest grup de l’extrema dreta valenciana, fins i tot varen dir que l’artefacte se l’havia enviat ell mateix. Valgui l’exemple d’aquest intent d’atemptat –així com el que patiren Joan Fuster, la llibreria Tres i Quatre i molts altres intel•lectuals d’esquerres al País Valencià durant el que es conegué com a “La batalla de València”- com a demostració que el mite que ens han volgut vendre de la transició pacífica no és res més que una fall·làcia instrumental de primera magnitud.
La totalitat de la trajectòria cívica i intel•lectual de Sanchís Guarner és mereixedora dels màxims honors. Els seus estudis sobre la poesia de les Illes i del País Valencià, i sobre la història del Sud del País, són encara ara de lectura imprescindible. Per no parlar dels seus estudis lingüístics. És per això que és un rar privilegi i a la vegada un plaer, veure que hi ha homes i dones que es dediquen a servar la memòria d’aquests Països Catalans nostres. No us perdeu les conferències, serà una manera fantàstica de retre homenatge a l’homenot. (el programa és en aquest link http://www.uib.es/noticies/?contentId=229201).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada