diumenge, 16 d’octubre de 2011


Els voltors carronyaires

Sebastià Bennassar. En una crisi econòmica com la que estam patint no tothom està vivint la situació de la mateixa manera. En qualsevol crisi hi ha els carronyaires socials que intenten aprofitar-se de la situació i que a més a més ho estan aconseguint de múltiples maneres. En els darrers temps han proliferat les botigues dedicades a la compra d’or, de joies i de metalls preciosos. Moltes d’aquests “empresaris” estan traient doblers negres per acabar comprant els records de les famílies en l’únic patró econòmic que és un valor segur i a l’alça, l’or. Aquestes famílies s’han vist obligades a vendre el darrer patrimoni que els quedava –molt sovint l’únic- per tal de poder continuar menjant un mes més o de poder vestir els infants per anar a l’escola. Mai com ara no s’havien vist tantes famílies de classe mitjana empobrides fins al punt d’haver de recórrer a la caritat alimentària. En aquest sentit, s’ha de destacar que una vegada més determinades esglésies de determinades tendències estan fent una tasca social impagable. La canalització de la distribució dels aliments sobrants  entre aquells més necessitats és una de les coses que millor fan, independentment de les creences religioses de cada persona. L’església (les esglésies, en general) estan arribant allà on l’Estat no arriba de cap de les maneres i on no té cap capacitat d’arribar.
Els altres que han fet un molt bon negoci –des de fa anys, però ara més que mai- són els empresaris xinesos. Els emprenedors asiàtics funcionen d’una manera molt particular: mai no demanen diners al banc, sinó que els préstecs es fan entre membres de la família extensa que queden obligats els uns amb els altres per un codi d’honor. Per això mateix treballen tant, per liquidar el deute amb els seus consemblants com més aviat millor. Evidentment, això implica que la circulació del diner és quasi inexistent, els doblers passen dels consumidors occidentals a les famílies xineses, que normalment consumeixen dins la seva pròpia estructura. Com que la crisi és la que és, només compram productes xinesos, sempre molt més barats, amb la qual cosa no hi ha cap estímul de la producció ni de la venda ni de la circulació de mini-capitals que puguin moure l’economia.
També s’han produït dos fenòmens molt greus: la usura i un increment brutal de la drogoaddicció per via intravenosa. Les màfies han reinvertit en el seu sistema creditici habitual -300% anual d’interès- per a gent del tot desesperada i han començat a quedar-se amb immenses propietats, negocis i altres propietats que estan enriquint el seu poder econòmic de manera brutal. Mentrestant, al carrer, l’heroïna torna a ser consumida de forma habitual per dos motius: és més barata que la cocaïna i els seus efectes són diferents. El que busquen molts consumidors és simplement l’alleujament i que els dies passin de la forma més calmada possible, just al contrari que amb la cocaïna.
Aquesta crisi, com totes, també està engreixant, i molt, els voltors carronyaires.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada