SEBASTIÀ ALZAMORA, CRIM DE SANG

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és l'escriptor mallorquí més consolidat de la seva generació, i no només això, sinó possiblement un dels escriptors en llengua catalana amb més projecció. Conrea l'articulisme de premsa amb precisió al diari Ara (entre d'altres mitjans), és polifacètic pel que fa a les seves investigacions literàries (algun dia s'haurien de publicar els assaigs sobre literatura que té esparsos en algunes publicacions més segurament propostes inèdites que deu tenir en altres llocs), ha guanyat els grans premis de poesia i com a narrador ha fet ja el que es considera la tríada -és a dir, guanyar 3 dels 5 premis més importants: Documenta, Josep Pla, Sant Jordi, Ramon Llull i Prudenci Bertrana-. Doncs bé. Ell té el Documenta, el Josep Pla, i ara acaba de treure "Crim de sang", el llibre guanyador de l'últim Sant Jordi. Què és aquest llibre? D'entrada s'ha de dir que es un llibre d'Alzamora i que això es nota en el seu estil, en l'ús d'un llenguatge sempre precís, en la creació de grans personatges i en aquella pàtina d'erudició que tot ho impregna però que no molesta. "Crim de sang" és una molt bona novel·la sobre un dels aspectes foscs de la Guerra Civil, l'assassinat de 172 germans maristes per la Fai. Alzamora crea un constructe gairebé perfecte, on fins i tot hi apareixen vampirs, i és un digne guanyador del premi més important i prestigiós de les lletres catalanes. I sabeu el millor? Que només té 40 anys, això vol dir, corda per estona. Per cert, als qui us interessi el tema, no deixeu de llegir "El preu de la traïció", de Miquel Mir.