diumenge, 25 de març de 2012

SALAMANCA, LA CIUTAT MÉS NEGRA (CRÒNICA DEL VIII CONGRÉS)





La ciutat de Salamanca s'ha convertit en la capital geogràfica dels estudiosos de la literatura i del cinema negre. Després de vuit congressos dedicats al gènere en el sentit més ample, queda per saber quin serà el tema de l'any que ve i sobretot què es prepararà per als deu anys del congrés. De moment, la vuitena edició, dedicada a memòria, història i societat, ens ha deixat més de setanta comunicacions que se podran llegir a les actes que apareixeran l'any que ve.
Servidor hi va anar per parlar de com la novel·la negra s'ha convertit en una font imprescindible per a la història i per descobrir a les Espanyes la figura d'un dels nostres escriptors més interessants: Agustí Vehí. Possiblement l'empordanès és qui més i millor ha tractat el tema de la memòria i de la història en les seves obres de gènere.
I tot i que el congrés que dirigeixen Àlex Martín Escribà -el sospitós habitual pioner en la investigació sobre la novel·la negra catalana- i Javier Sánchez Zapatero -professor de la universitat de Salamanca i un dels investigadors joves espanyols amb més trajectòria i projecció- començava en dimarts, no hi vàrem aparèixer fins dimecres.
Vàrem? Doncs sí, encara no han arribat els deliris de grandesa com per escriure en nos majestàtic, sinó que que en aquesta aventura negra vaig tenir com a companya l'Anna Maria Villalonga, la negrota titular amb molts de seguidors al seu bloc a l'ombra del crim  http://alombradelcrim.blogspot.pt/, imprescindible per a tots els amants del gènere negre.
Per a nosaltres el congrés va començar amb la conferència d'Alfons Cervera -"Per què vaig deixar de llegir novel·les negres?- on l'escriptor va fer un cant i un elogi dels clàssics del gènere i sobretot una aferrissada defensa de l'obra de Jean Claude Izzo. Cervera es va guanyar una bona ovació del públic que omplia la Filmoteca de Castella i LLeó. Després vàrem poder gaudir d'una visita nocturna per aquesta Salamanca que tan bé ha recreat Luis García Jambrina a "El manuscrito de piedra"-. Va ser una visita heroica pel fred que feia -tres graus en acabar el passeig-.
Dijous al matí va ser el moment d'entrar de ple al congrés: La primera taula a la qual vaig assistir va ser "Novela negra española II", moderada per Anastasio Kanaris de Juan i en la qual varen participar Pablo Gil Casado, Joaquim Ventura, Stacey Dolgin Casado i Xulio Pardo de Neyra. Les ponències es varen haver de presentar com antigament, perquè no hi havia llum a la sala. El més interessant va ser descobrir l'autor Ánxel Fole, proposat per Pardo de Neyra, que es veu que és el pare del gènere a Galícia, però sobretot per la seva vessant cinematogràfica.
I si aquesta taula s'havia celebrat a la facultat de traducció, a les 11 canvi de seu perquè m'interessava veure la sessió "Novela negra española III", en la qual intervenia Anna Maria Villalonga, Eva París, Jessica Suárez i Emilia Velasco. Villalonga va parlar sobre el crim i la memòria històrica en el cas de Negres Tempestes, de Teresa Solana. No cal dir que la intervenció va estar molt bé, sobretot quan va mostrar com el lligam de la Guerra Civil i els seus horrors es projecta de cap al present de tal manera que tots els personatges són hereus directes d'un passat directe: en aquest cas el de la Guerra fraticida. Paris va fer una anàlisi de la novel·la "Curvas peligrosas" des d'una aproximació de la ginocrítica i va aconseguir crear curiositat per aquest llibre. Suárez va parlar de José Luis Correa, mentre que Velasco, professora de la Universitat de Salamanca, va fer una molt bona intervenció al voltant de "Pájaro en una tormenta" d'Isaac Montero i sobre com la novel·la policíaca pot esdevenir el testimoni del trànsit polític. Velasco, a més a més va acabar amb una aferrissada defensa de Montero i la necessitat de rellegir-lo.http://www.elmundo.es/elmundo/2008/09/10/cultura/1221069424.html?a=STAdb8738cfae3325def6c1fdc58e304e72&t=1221070205 Tot i això, com podeu llegir aquí, Montero era dels que es pensen que el castellà està en perill a Catalunya, en un d'aquests plantejaments tan mal entesos per molta de la gent que ha estat propera al partit comunista espanyol i que entén la multiculturalitat com totes menys la catalana, la gallega o la basca.
Nou canvi de seu, en aquest cas de cap a traducció, on jo havia de parlar de l'Agustí Vehí acompanyat de la Carme Farré Vidal, el Daniel Linder, la Isabel Barrios i el Fernando Daniel Durán Ruiz. De tots els companys de taula Linder va ser el millor i, al meu entendre, va fer una de les millors ponències de totes les que vaig poder veure al congrés: "La compensación del argot en traducciones al español de Hammett y Chandler". Va ser realment il·lustradora, interessant i es mereixeria molt més que els 15 minuts de la ponència. També va ser molt interessant Durán Ruiz que presentá de forma molt amena la novel·la "El complot mongol" de Rafael Bernal, un dels cims de la literatura mexicana.
Després d'un dinar que ens havíem guanyat i una curta migdiada igualment ben guanyada, va ser el torn de la sessió de tarda: "literatura negra sin fronteras", on parlaren Sarah Malfatti i Blanca Fernández García, una taula molt fluixa que es compensà llargament amb la conferència de Benjamín Prado sobre "Memoria histórica y género negro", que va estar realment bé. Prado ens va parlar de com la novel·la sempre pot fer una volta a la realitat i posar sobre la taula aspectes oblidats, com ha fet ell amb Mala gente que camina i Operación Gladio. Per continuar es va passar "El alquimista impaciente", la pel·lícula que adapta la novel·la homònima de  Lorenzo Silva. El dijous sempre és el dia gran del Congrés, perquè és el dia de la copa nocturna, un moment de distensió al bar Tiovivo, on els debats continuaven fins a la matinada al voltant de la novel·la negra... i de com estaven de ben o mal posades les copes. 
I encara que sembli el contrari, hi va haver força gent a la sessió del divendres al matí, que començà a les 9 al voltant del "Neopolicial iberoamericano III", amb una taula molt rodona en la qual va participar el mexicà Gonzalo Lizardo que parlà sobre "Blanco Nocturno o un nuevo paradigma policíaco", una altra de les grans xerrades del congrés al voltant de com l'escriptor argentí Ricardo Piglia reinventa la figura del detectiu. També va ser molt interessant la intervenció de la Luz Celestina Souto, sobre la recerca de la identitat i com la novel·la pot ser un testimoni molt important per a reconstruir la memòria en el cas, per exemple de la dictadura argentina. Maria Pizarro també féu en aquesta taula la seva ponència.
La darrera sessió de comunicacions va ser sobre cine negre III on Maria Pilar Rodríguez va fer una intervenció espectacular al voltant de la pel·lícula "No habrá paz para los malvados". També hi va participar el Valeriano Piñeiro i Luis Gallego. I la conferència de cloenda va ser la de la directora de cine Patricia Ferreira. I ara, a esperar l'any que ve. De moment, la novel·la negra catalana ja ha posat dues piques a Salamanca.

4 comentaris:

  1. Gràcies per aquesta meravellosa crònica

    ResponElimina
  2. Molt interessant, Tià. Endavant: s'ha de continuar posant piques!

    ResponElimina
  3. Gràcies. M’ha agradat molt la crònica, és molt interessant.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Tià. La teva crònica és magnífica i acurada, absolutament certa. Ho hem passat molt bé, hem après coses i hem col·locat piques. I més que n'haurem d'anar col·locant.
    Una abraçada fortíssima.
    Anna

    ResponElimina