dissabte, 18 de febrer de 2012

NIL BARRAL, INTRANSCENDENT

Nil Barral pot perviure molt de temps a l'anonimat. L'aposta per una novel·la negra amagada sota seudònim tal vegada funcioni des del punt de vista comercial, però no des del punt de vista literari. El personatge del Nil té algunes coses bones: possiblement sigui el detectiu més versemblant, perquè ara els privats no es dediquen a investigar assassinats, sinó a fer el que han fet sempre: ensumar braguetes i encalçar la pasta, i si pot ser per a una empresa d'assegurances millor que millor. Fins aquí l'originalitat de l'invent (i alguna petita aportació d'argot, si tant voleu). Però en aquesta segona aventura, la trama no acaba d'estar ben resolta, és precipitada i un tema que podria haver donat molt més de si no acaba de resoldre's bé. Tot i això, la novel·la és entretinguda, de vegades amb un català forçadot, però vaja, no ho passareu malament. Ni tampoc extraordinàriament bé. Sabeu aquests llibres que deixen indiferent? Doncs això. I per això no cal tanta mandanga amb els anonimats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada