NOVETAT EDITORIAL
Pau Vidal presenta la novel·la 'Fronts oberts', un "joc lingüístic amb excusa literària"
L'escriptor i traductor, que ha guanyat l'última edició del Premi Marian Vayreda, torna a emprar la novel·la negra per parlar de llengua
"Ja vaig amenaçar, vaig dir que seguiria, més que res perquè era un estímul per no emmandrir-me. I tinc més 'escriguera', com diria Biel Mesquida, perquè xalo molt escrivint". Així ha justificat Pau Vidal el retorn del filòleg que investiga crims, Miquel Camiller, cinc anys després de publicar Aigua bruta. Per al traductor i escriptor, Fronts oberts(Empúries) és "un joc lingüístic amb excusa literària". L'obra, guanyadora del Premi Marian Vayreda, és una "paròdia de novel·la negra" perquè "el fil criminal és molt més tènue que el de la llengua". "Sóc tan pessimista en relació amb la llengua com en relació al país", ha dit l'autor. Fronts oberts per mi és com Aigua bruta, és un joc lingüístic amb excusa literària. Em veig obligat a matar algú per posar en marxa una dinàmica literària de novel·la negra i introduir aquest missatge de joc lingüístic amb resultats reals o tangibles, miro que la llengua tingui un paper preeminent i decisiu".
"El que m'interessa dir i el personatge que m'interessa ja hi era i anirà fent fins que es mori, però per seguir el gènere de la novel·la negra se suposa que has de trobar una excusa plausible per fabricar un cas. A mi em va ser molt fàcil perquè el gremi dels psicòlegs el tinc a prop: matar un psicòleg sempre dóna satisfacció, però tard o d'hora mataré un periodista, també em fa molta il·lusió", ha dit rient.
L'autor inclou diferents dialectes en la novel·la "tot i que és una aposta literàriament arriscada", ha reconegut. Ho fa per donar al lector la imatge que "més enllà de la llengua estàndard hi ha una riquesa que ens fa normals, intrapolíticament el català és una llengua tan normal com una altra, si no seríem campions del món en sociolingüística. Sóc tan pessimista en relació amb la llengua com en relació el país, perquè l'estat de la llengua és conseqüència directa de l'estat del país, sóc pessimista amb el poble català, perquè deu seu el poble amb menys autoestima del món. La llengua, pobra, no en té cap culpa", ha reconegut.
"L'única possibilitat que tenim és ser un poble normal i que tinguem els mateixos defectes de funcionament que qualsevol altre país, mentre es mantinguin les condicions actuals la degeneració serà cada cop més ràpida, tots els processos s'han accelerat", ha afegit Vidal.
"El que m'interessa dir i el personatge que m'interessa ja hi era i anirà fent fins que es mori, però per seguir el gènere de la novel·la negra se suposa que has de trobar una excusa plausible per fabricar un cas. A mi em va ser molt fàcil perquè el gremi dels psicòlegs el tinc a prop: matar un psicòleg sempre dóna satisfacció, però tard o d'hora mataré un periodista, també em fa molta il·lusió", ha dit rient.
L'autor inclou diferents dialectes en la novel·la "tot i que és una aposta literàriament arriscada", ha reconegut. Ho fa per donar al lector la imatge que "més enllà de la llengua estàndard hi ha una riquesa que ens fa normals, intrapolíticament el català és una llengua tan normal com una altra, si no seríem campions del món en sociolingüística. Sóc tan pessimista en relació amb la llengua com en relació el país, perquè l'estat de la llengua és conseqüència directa de l'estat del país, sóc pessimista amb el poble català, perquè deu seu el poble amb menys autoestima del món. La llengua, pobra, no en té cap culpa", ha reconegut.
"L'única possibilitat que tenim és ser un poble normal i que tinguem els mateixos defectes de funcionament que qualsevol altre país, mentre es mantinguin les condicions actuals la degeneració serà cada cop més ràpida, tots els processos s'han accelerat", ha afegit Vidal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada