Opinió | Guillem Frontera
Judes i l’Ajuntament
Guillem Frontera | 05/07/2011 | Vistes: 39
Ja sabem què s'ha estalviat l'equip de govern municipal de Palma, del PP, amb la seva retallada de pressupost destinat a mantenir la feina dels dinamitzadors lingüístics. Els ciutadans de Palma, gràcies a l'alta enginyeria del batle Isern i el seu equip, estalviaran als ciutadans de Palma el 0,003% del pressupost municipal. Quin valor tendrien avui dia les trenta monedes que rebé Judes Iscariot per lliurar Jesús a les autoritats jueves? Potser donarien per malviure una setmana o per comprar una possessió, no ho sé. En qualsevol cas, aquestes trenta monedes han restat en l'imaginari cristià -i en un cert codi moral universal?- com un preu de misèria, com una pobra compensació per la més alta iniquitat.
Aquest 0,003% no seria suficient, ni de lluny, per divulgar a bastament un comunicat en què es reparàs l'honor dels dinamitzadors, embrutit a l'estil pura cepa: amb coneixement escàs i servilisme entusiasta a la filosofia del partit, el PP. A aquest partit li va molt bé que siguin mallorquins, amb llinatges mallorquins, els punta de llança contra el desenvolupament social de la llengua: no hauran vengut sicaris de fora a escatimar-li l'oxigen, haurà estat gent d'aquí, cosa que legitimaria les operacions previstes i les ja iniciades. Hi ha un tipus de mallorquí sempre disposat a servir les causes contra la identitat, contra la cultura dels seus avantpassats: mallorquins que neguen els avantpassats i reneguen dels seus orígens: aquests són els preferits pels estrategues de les polítiques identicides. N'hi ha més que no se'n necessiten, hi ha empentes per entrar a la lleva dels qui lluitaran contra la seva llengua, i, a més, en seran compensats, amb quantitats per malviure una setmana o per comprar una possessió: la història de sempre.
Ja sabem que no serà el cas del batle Isern, però alguna altra persona s'empegueïria en fer-se públic el preu del sabotatge a la cultura dels seus: un 0,003 %! És clar que això posa molt alt el llistó d'autoexigència: no s'hauria d'arribar a aquest percentatge en, per exemple, la subvenció d'activitats sumptuàries, de protocol o d'altra naturalesa, que siguin objectivament més prescindibles que la dinamització lingüística en una ciutat com Palma, on la llengua pròpia viu en estat d'emergència. El repte és complicat, però sens dubte la broncejada i xalesta vitalitat del nou balte en pot assumir de més difícils. Tot s'ha de veure.
Ni la història sagrada ni la llegenda, que transiten en comú uns trams considerables de camí, no han arribat a justificar les 30 monedes rebudes per Judes Iscariot. L'edició, el 2006, de L'evangeli de Judes, que l'hauria d'haver reivindicat, tampoc no ha aconseguit canviar les coses.
Aquest 0,003% no seria suficient, ni de lluny, per divulgar a bastament un comunicat en què es reparàs l'honor dels dinamitzadors, embrutit a l'estil pura cepa: amb coneixement escàs i servilisme entusiasta a la filosofia del partit, el PP. A aquest partit li va molt bé que siguin mallorquins, amb llinatges mallorquins, els punta de llança contra el desenvolupament social de la llengua: no hauran vengut sicaris de fora a escatimar-li l'oxigen, haurà estat gent d'aquí, cosa que legitimaria les operacions previstes i les ja iniciades. Hi ha un tipus de mallorquí sempre disposat a servir les causes contra la identitat, contra la cultura dels seus avantpassats: mallorquins que neguen els avantpassats i reneguen dels seus orígens: aquests són els preferits pels estrategues de les polítiques identicides. N'hi ha més que no se'n necessiten, hi ha empentes per entrar a la lleva dels qui lluitaran contra la seva llengua, i, a més, en seran compensats, amb quantitats per malviure una setmana o per comprar una possessió: la història de sempre.
Ja sabem que no serà el cas del batle Isern, però alguna altra persona s'empegueïria en fer-se públic el preu del sabotatge a la cultura dels seus: un 0,003 %! És clar que això posa molt alt el llistó d'autoexigència: no s'hauria d'arribar a aquest percentatge en, per exemple, la subvenció d'activitats sumptuàries, de protocol o d'altra naturalesa, que siguin objectivament més prescindibles que la dinamització lingüística en una ciutat com Palma, on la llengua pròpia viu en estat d'emergència. El repte és complicat, però sens dubte la broncejada i xalesta vitalitat del nou balte en pot assumir de més difícils. Tot s'ha de veure.
Ni la història sagrada ni la llegenda, que transiten en comú uns trams considerables de camí, no han arribat a justificar les 30 monedes rebudes per Judes Iscariot. L'edició, el 2006, de L'evangeli de Judes, que l'hauria d'haver reivindicat, tampoc no ha aconseguit canviar les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada