Opinió | Sebastià Bennasar
Un batle amb aire romà
Sebastià Bennasar | 06/07/2011 | Vistes: 17
El nou batle de Palma s'assembla a Ciceró. Físicament, vull dir. O com a mínim s'assembla a algunes de les estàtues de Ciceró que ens han arribat fins avui en dia, això sí, amb els cabells una mica més llargs, que es veu que és la mida que s'estila en aquest nou Partit Popular en què els candidats apareixen amb americana però sense corbata, en un estil marcadament allunyat d'altres temps. De totes maneres, tampoc li farà falta molta retòrica i oratòria -se suposa que n'hi sobra, que per qualque cosa és misser-. A Palma, fins i tot un exalcalde i senador que es dedica a pintar bous per devers Montuïri sembla tocat de la gràcia d'un Winston Churchill si se'l compara amb el que ha vingut després; sembla ser que la dissortada capital turística de la Mediterrània no acaba de tenir sort amb els seus batles. És clar, a aquest home nascut el 1959 no li seria difícil apujar el llistó, però em sembla que de moment les coses no avancen pel bon camí (entre nosaltres, el nivell polític municipal a Palma és com el de natació d'Éric Moussambani, però mancat de qualsevol èpica i de qualsevol esperit de superació).
Isern, doncs, s'assembla físicament una mica a Ciceró, suposo que pel nas romà i la barbeta senatorial. Va estudiar al Lluís Vives fins al 1976 i m'és difícil imaginar-lo participant en el festival del Drac Màgic, que no sé si encara es fa en aquest centre educatiu. No em sembla que la cançó Puff the magic dragon, de Leonard Lipton i Peter Yarrow (popularitzada l'any 1963 per Peter, Paul and Mary, que la feren famosa arreu del món) sigui de les seves preferides, però si el 1980 en aquesta escola ja es feia el festival, potser en l'època Isern també.
Isern va començar la seva experiència municipalista a Palma encarregant-se de gestionar aparcaments a l'ombra de José María Rodríguez i d'Álvaro Gijón, i vés per on, de la gestió de llocs tenebrosos i ombrívols -i sempre problemàtics, que ja se sap que a Palma només hi ha una cosa més pesada que la calor, els arqueòlegs i els proteccionistes del patrimoni- ha arribat a la planta noble de Cort. Abans d'aquests passeigs, va passar un temps per la facultat de dret a Palma i després per Barcelona, on no va acabar d'aprendre allò de les acusacions falses i que sense proves no hi ha cas, i on alguna putada li degueren fer els sempre dolents i perillosos catalans com abans els la degueren fer els pseudoecologistes de l'escola. Si no, no s'explica que les seves primeres accions de govern hagin estat difamar el servei de normalització lingüística i pretendre asfaltar de nou un carrer per a vianants.
La màxima autoritat palmesana ha aconseguit regenerar l'Ajuntament. Ell, als seus 51 anys, és el més gran de tots els regidors del consistori i ha començat a reduir l'estructura municipal, com Bauzá el govern -ep, que ningú no ens engani, això de reduir els alts càrrecs és la xocolata del lloro, un gest de cara a la galeria que no compromet a res (i que emprenya uns quants que volien estar col·locats) i que percentualment sobre la despesa municipal o autonòmica és un no res-. Vol anar amb la legalitat a la mà per solucionar els grans problemes de Ciutat, però de moment opta per intentar trobar ossos en el lleu i per posar més cotxes a Palma en lloc de reduir-los. Isern vol una ciutat oberta per als turistes (no sabem si també de cames) i perfectament bilingüe. Seria perfecte, sempre que els bilingües fossin tots els ciutadans. Si ho aconsegueix, serà el millor batlle de la història.
Isern, doncs, s'assembla físicament una mica a Ciceró, suposo que pel nas romà i la barbeta senatorial. Va estudiar al Lluís Vives fins al 1976 i m'és difícil imaginar-lo participant en el festival del Drac Màgic, que no sé si encara es fa en aquest centre educatiu. No em sembla que la cançó Puff the magic dragon, de Leonard Lipton i Peter Yarrow (popularitzada l'any 1963 per Peter, Paul and Mary, que la feren famosa arreu del món) sigui de les seves preferides, però si el 1980 en aquesta escola ja es feia el festival, potser en l'època Isern també.
Isern va començar la seva experiència municipalista a Palma encarregant-se de gestionar aparcaments a l'ombra de José María Rodríguez i d'Álvaro Gijón, i vés per on, de la gestió de llocs tenebrosos i ombrívols -i sempre problemàtics, que ja se sap que a Palma només hi ha una cosa més pesada que la calor, els arqueòlegs i els proteccionistes del patrimoni- ha arribat a la planta noble de Cort. Abans d'aquests passeigs, va passar un temps per la facultat de dret a Palma i després per Barcelona, on no va acabar d'aprendre allò de les acusacions falses i que sense proves no hi ha cas, i on alguna putada li degueren fer els sempre dolents i perillosos catalans com abans els la degueren fer els pseudoecologistes de l'escola. Si no, no s'explica que les seves primeres accions de govern hagin estat difamar el servei de normalització lingüística i pretendre asfaltar de nou un carrer per a vianants.
La màxima autoritat palmesana ha aconseguit regenerar l'Ajuntament. Ell, als seus 51 anys, és el més gran de tots els regidors del consistori i ha començat a reduir l'estructura municipal, com Bauzá el govern -ep, que ningú no ens engani, això de reduir els alts càrrecs és la xocolata del lloro, un gest de cara a la galeria que no compromet a res (i que emprenya uns quants que volien estar col·locats) i que percentualment sobre la despesa municipal o autonòmica és un no res-. Vol anar amb la legalitat a la mà per solucionar els grans problemes de Ciutat, però de moment opta per intentar trobar ossos en el lleu i per posar més cotxes a Palma en lloc de reduir-los. Isern vol una ciutat oberta per als turistes (no sabem si també de cames) i perfectament bilingüe. Seria perfecte, sempre que els bilingües fossin tots els ciutadans. Si ho aconsegueix, serà el millor batlle de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada