divendres, 6 de maig del 2011

L'ARTICLE D'AVUI AL BALEARS

Opinió | Sebastià Bennasar

Elogi de l’espai públic

Sebastià Bennasar | 06/05/2011 | Vistes: 11
L'alberg de la Victòria continuarà essent de titularitat pública, i en aquests temps de privatitzacions a destemps i mal fetes, i de reducció dels assoliments de l'estat del benestar, és una notícia que ens hauria d'alegrar. Aquest alberg és un dels espais de llibertat mítics per a unes quantes generacions de joves de les Illes i ho hauria de continuar essent. 

Aquí s'hi ha celebrat trobades de tot tipus, inclosa una reunió de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana el desembre de 1997 -amb nit de Mary Shelley inclosa-, en la qual vaig conèixer a qui és ara un dels meus millors amics. Els joves d'avui necessiten espais de sociabilitat i compartir un entorn privilegiat com és el de la Victòria, amb la llibertat d'un espai públic per al seu gaudi -amb responsabilitat i amb exigència d'aquesta responsabilitat, això sí-. Això enforteix, a la llarga, la nostra cultura democràtica.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

diumenge, 1 de maig del 2011

LA MORT D'UN GRAN

Sábato, el pessimista combatiu

L'escriptor argentí, autor d'obres com ara ‘El túnel' i ‘Abaddón el exterminador' va morir ahir als 99 anys

01/05/11 02:00 - BARCELONA - REDACCIÓ / AGÈNCIES
Ernesto Sábato en una visita a Barcelona l'any 2002 Foto: JULIAN MARTIN / EFE.
1
Compromès amb els drets humans, va presidir la comissió pels desapareguts en la dictadura
El dia de Sant Joan hauria fet 100 anys. Ernesto Sábato, un dels noms amb més ressò internacional de les lletres argentines, va morir ahir als 99 anys, a la seva residència de Santos Lugares. L'autor d'obres com ara El túnel (1948), Sobre héroes y tumbas(1961) i Abbadón el exterminador (1974) havia de ser homenatjat precisament avui a la 37a Feria Internacional del Libro de Buenos Aires, l'esdeveniment literari més important del país, a propòsit del seu centenari.
Nascut el 1911 a Rojas, a la província de Buenos Aires, va ser el desè d'onze fills. Format en física, de ben jove va simpatitzar amb el Partit Comunista. Va viatjar a París, i va entrar en contacte amb el corrent dels surrealistes. El 1934 va escriure La fuente muda, la seva primera novel·la (publicada parcialment més tard a la revista Sur). De tornada a l'Argentina a causa de la Segona Guerra Mundial, el 1940 va començar a fer classes a la Universitat de la Plata, al mateix temps que a col·laborar a la revista Sur, en què va conèixer, entre altres, Jorge Luis Borges i Adolfo Bioy Casares. És l'època en què va decidir abocar-se completament a la literatura –també va flirtejar amb la pintura–; va defugir la moral neutral de la ciència heretada del segle XIX, i va aprofundir en aspectes filosòfics que va plasmar en obres com ara el recull d'articles Uno y el Universo. El 1945 rep el Gran Premio de Honor de la Sociedad Argentina de Escritores.
L'home i l'escriptura
El túnel (1948), l'obra que li va atorgar prestigi, aborda el tema de la soledat de l'individu contemporani a partir de la història d'un pintor turmentat per haver mort la dona. Als anys cinquanta va aprofundir en la reflexió com a assagista, amb títols com ara Hombres y engranajes, Heterodoxia i El otro rostro del peronismo. El 1961 va aparèixer Sobre héroes y tumbas, introspecció autobiogràfica en un context històric revisionista, considerada per alguns la gran novel·la argentina. Els seus textos giren bàsicament al voltant de dos eixos: la crisi de l'home i la pròpia activitat literària, com en el cas d'El escritor y sus fantasmas (1963). L'assagista Abel Posse, amb qui Sábato va fundar la revista Crisis, ha subratllat la seva condició de “pensador que va voler donar solució als problemes més complexos del món”. El 1974 va publicar un dels seus textos de referència, Abaddón el exterminador, en què presenta una Argentina apocalíptica mitjançant símbols de la història recent del país. Va ser l'etapa de la consagració internacional, i els premis li van ploure arreu. L'humanisme de Sábato té un recull important a Apologías y rechazos (1979), un testimoni de la missió de l'intel·lectual en un context que ell creia que amenaçava els valors essencials de l'home.
Més enllà dels llibres, Sábato ha estat molt estimat a l'Argentina pel seu compromís ètic amb els drets humans. Acabada la dictadura, els anys 1983 i 1984 va presidir la comissió sobre la desaparició de persones (Conadep), gràcies a la qual es van poder jutjar les juntes militars, l'any 1985. Els resultats de la investigació, que va fer sortir a la llum la repressió de l'Estat, amb detencions i assassinats, la va plasmar després a Nunca más. El mateix 1984, Sábato va obtenir el Premi Cervantes. El 1998 va publicar Antes del fin, un llibre de reflexions i memòries amb què va trencar l'habitual pessimisme –havia dit que l'art l'havia salvat del suïcidi, per això el seu art era tràgic– i va aportar un alè d'esperança a les generacions futures.
Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

ARTICLE A L'ESPIRA

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1287/36


Història d’una cançó

El sol entra per una de les finestres al bar del teatre A Barraca. El seu director, Hélder Costa, ens proposa de seure a la vora de la finestra per aprofitar-ho i tots nosaltres diem que sí, com llangardaixos assedegats de primavera insinuada. No gaire lluny hi ha un tren que corre de cap a Cascais i on amb prou feines hi ha turistes. I el riu que espurneja i que multiplica els raigs de sol. Lisboa té un color de festa agradable i no n’hi ha per menys. El teatre ja ha fet ni més ni manco que 35 anys al servei d’una proposta agosarada i marcadament d’esquerres que no està desvinculada de la gran qualitat escènica. L’efemèride, aquests 35 anys d’història, és un petit regal als optimistes i una fregada de morros als que mai pensaren que un teatre així pogués viure tant de temps. També és un cop de puny als morros als que volien que un teatre així no visqués tant de temps i que feren tot el possible per evitar-ho.
            Hélder Costa, un d’aquests noms mítics de la cultura portuguesa, ens fa un regal especial, la història de Grândola, vila morena, sens dubte la cançó més coneguda de la música portuguesa i la de major transcendència històrica i que aquests dies amb el país al límit del col·lapse s’ha convertit en més himne que mai. Costa riu quan explica que va fer “el típic viatge d’estudis de Salazar, és a dir, una temporada a la presó amb menjar tres cops al dia, i una temporada d’exili i estudis a Paris. L’habitual de l’època”. Sigui com sigui, el cas és que aquest home alentejà que va néixer a Grândola va organitzar el 1964 el concert que va reunir sobre l’escenari en Carlos Paredes –el gran mestre de la guitarra portuguesa- i en José “Zeca” Afonso.  En aquell concert que es va allargar fins a les tantes de la matinada, Afonso va tocar moltíssimes cançons que ningú encara no coneixia, que eren totalment inèdites, i en agraïment per la magnífica acollida rebuda a Grândola va enviar a la Sociedad Musical Fraternidad Operaria Grandolense la lletra de la cançó que anys després musicaria.
            Costa parla amb orgull i nostàlgia d’aquells temps i explica que la cançó que fou un símbol per al país va ser una espècie de maledicció per a la Vila Morena. “Primer perquè ens va posar en el punt de mira directe de la dictadura, que no ens en deixava passar ni una. Després perquè amb el canvi de règim si s’afavoria massa a la vila es pensaria que es feien tractes de favor, amb la qual cosa una de les cançons més mítiques ha perjudicat sempre la ciutat protagonista”. Només en els darrers anys sembla que la cosa pinta millor per a la vila de Grândola, on hi ha la pensió de la fi del món a la vora de les vies del tren. Aquesta, però, ja és una altra història que no té res a veure amb la d’un cançó esdevinguda símbol de la democràcia.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

SUPERMAN DEIXA ELS EUA

Cultura | Oci

L’heroi Superman renega dels EUA

L’Home d’Acer anuncia en el darrer còmic que en deixa la nacionalitat

dBalears | 01/05/2011 | Vistes: 17
La intenció expressada per Superman en la seva darrera aventura de renunciar a la seva ciutadania ha disparat les crítiques als EUA contra l'icònic superheroi i l'editorial DC Comics, a qui s'acusa de menysprear el país.

Les polèmiques declaracions de l'Home d'Acer han aparegut en l'edició número 900 de les històries de Superman, que es posà a la venda dimecres, i no passaren inadvertides als fanàtics ni als sectors més tradicionals, que veuen en aquest personatge de ficció un capdavanter dels valors nacionals. "Pretenc parlar a les Nacions Unides demà i informar-los que renuncii a la ciutadania nord-americana. Estic cansat que les meves accions s'interpretin com a instruments de la política dels EUA", assegura el superheroi després de ser recriminat al còmic per haver assisitit a una manifestació a l'Iran contra Mahmud Ahmadineyad.
Les paraules posades en boca de Superman per l'editorial esmentada han estat definides per publicacions conservadores com The Weekly Standard com "la pitjor beneitura que DC Comics podia cometre", a més d'insistir que "l'únic realment interessant del personatge és la devoció completa als Estats Units, que estableix els seus límits morals".

Alguns seguidors del mític heroi de ficció s'han mostrat indignats a través d'internet, on comentaris a la notícia en publicacions com Wired ataquen durament la decisió de l'editorial. "Un altre símbol de la força i la llibertat dels EUA que cau enfront de la correcció política", manifestà un lector del mitjà, mentre que un altre convida DC Comics a mudar-se a la Xina. N'hi ha que suggereixen que la idea del superhome d'origen extraterrestre és convertir-se en immigrant il·legal.

Per la publicista de Hollywood i activista republicana Angie Meyer, aquestes manifestacions han suposat, "a més d'una falta de patriotisme i respecte", una "inquietant metàfora de l'actual estatus econòmic i de poder que té el país al món", ha comentat la cadena Fox.

Des de DC Comics, han argumentat que el pla del personatge a partir d'ara és fer un "enfocament global de la seva batalla interminable, encara que sempre estarà compromès amb la seva llar adoptiva i amb les seves arrels d'al·lot de granja a Kansas".
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dissabte, 30 d’abril del 2011

DOCUMENTALS MUSICALS AL DOCANROL

MÚSICA

Documentals sobre La Banda Trapera del Río, Arthur Russel i Kurt Cobain, al Docanrol 2011

La segona Mostra de Documentals Musicals de Vilanova i la Geltrú arrenca el divendres 29 amb una programació que reuneix alguns dels films guardonats en les darreres edicions de l'In-Edit
REDACCIÓ 
Barcelona | Actualitzada el 28/04/2011 10:44
Venid a las Cloacas: La historia de la Banda Trapera del Rio'Venid a las Cloacas: La historia de la Banda Trapera del Río'
El Docanrol 2011, la segona Mostra de Documentals Musicals de Vilanova i la Geltrú, arrenca el divendres 29 la seva programació d'aquest any. Cada divendres i fins al 20 de maig programarà documentals musicals alCinema Bosc de la capital del Garraf. La majoria de les cintes seleccionades han estat guardonades en edicions recents de l'In-Edit, el Festival Internacional de Documental Musical de Barcelona.
El Docanrol començarà el divendres 29 d'abril amb la projecció de Venid a las cloacas: La història de la Banda Trapera del Rio (Daniel Arasanz, 2010),millor documental estatal i premi del públic a l'In-Edit 2010. El passi comptarà amb la presència de Jaime Gonzalo (guionista), Daniel Arasanz (director), Albert Salas (director de fotografia) i Juan Blanco (productor), i en la mateixa sessió es projectarà també el videoclip de Sangre de Toro Si vivo días como hoy, de Pere Marsé.

El divendres 6 de maig es projectarà Wild combination: A portrait of Arthur Russell (Matt Wolf, 2008), premiada a l'In-Edit 2008, amb el videoclip d'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien Corro sota la pluja, de Marta Puig, "Lyona". El 13 de maig, Soul train: The hippest trip in America (J. Kevin Swain, Amy Goldberg, 2009) i el videoclip de Tokyo Sex Destruction Dope and Love, de Jan Latussek.

El Docanrol abaixarà la persiana el 20 de maig amb la projecció de Kurt Cobain: About a son (AJ Schnack, 2006), guanyador de l'In-edit el 2007, i del videoclip de Maika Makovski Lava Love, de Ginesta Guindal.

Les projeccions començaran cada divendres a les 20 h. Les entrades per a cada pel·lícula valen 5 euros, i l'abonament per a tot el festival, 15 euros.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

DE PIRATES I ESCLAUS

Cultura
« Enrere
ImprimeixAugmentar la fontMida de font normalDisminuir la font
ENVIAR UN COMENTARI
LA CONTRAPORTADA

Esclaus pels pirates

El llibre ‘Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva', de Francesc Forn, detalla com el Maresme es protegia de la pirateria i com moltes persones acabaven venudes al mercat d'Alger

30/04/11 02:00 - ELENA FERRAN
L'historiador Francesc Forn a la presentació del llibre amb la regidora de Cultura. Foto: E.F.
1
Viure a la costa del Maresme a l'edat mitjana era molt i molt dur. Els avantpassats d'aquestes terres patien la fam i la pesta, però també els atacs continus dels pirates. Tot i que la població es va espavilar a construir torres de defensa, moltes de les quals encara visibles al litoral maresmenc, no van servir de gaire. Segons explica l'historiador Francesc Forn en el seu llibre Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva, aquests atacs de pirates que sovintejaven al litoral eren tan sobtats que no servien de res les fortificacions, perquè la població no tenia ni temps de refugiar-se. Això va convertir aquest tram de costa que històricament formava la Marina de la Selva en un important punt d'assalt per aconseguir la “mercaderia humana” que es traslladava i venia com a esclaus al mercat d'Alger. Així ho ha pogut documentar l'historiador i arxiver d'Arenys de Munt després d'estudiar molta de la documentació que hi ha sobre pirateria a l'arxiu Fidel Fita d'Arenys de Mar. “Trobava moltes notícies d'atacs de pirates que vivien sobretot de reclamar els rescats dels que s'enduien com a esclaus”, explica. És per això que en aquesta època es crea la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, amb l'objectiu de pagar els rescats gràcies a les quotes dels associats.
El treball que es presenta ara i que va ser accèssit del premi Iluro l'any 2009, que impulsa i edita Caixa Laietana, explica d'una manera entenedora com era la realitat d'aquesta Marina de la Selva del segle XVI, repartida entre les batllies de Palafolls, Montpalau i Arenys de Mar. Des dels seus castells els senyors s'encarregaven de recaptar impostos i fer perseguir els pagesos que no pagaven. Una comarca geogràficament ben marcada entre les rieres de Tordera i Caldes i delimitada per la serralada del Montnegre. Els mateixos límits que fins a darrera hora va reivindicar l'historiador i arxiver Josep Maria Pons i Guri, que Forn va recordar com a amic i mestre. “Les quatre coses que sé són gràcies a ell, i sobretot la manera de treballar”. Francesc Forn s'aproxima a com vivia aquella gent i per això explica amb detall com es defensaven de les incursions dels pirates. A més de les torres de guaita, també van fortificar esglésies i van organitzar els grups de sometents. Aquests s'asseguraven que tothom del poble estigués ben proveït amb armes. L'arsenal de què disposaven primer eren espases, dagues i ballestes, però a finals del segle XVI apareixen les armes de foc.
En la presentació del llibre l'autor va confessar que aquest segle XVI és molt desconegut. I el motiu va quedar aclarit, ja que, segons va explicar, la lletra dels documents en aquesta època és força inintel·ligible perquè és molt irregular, i això fa que sigui una feina de passar hores i moltes pàgines enrere i endavant.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dijous, 28 d’abril del 2011

LA NOTÍCIA DEL PREMI

Sebastià Bennasar guanya el premi Lloseta de narrativa

L’escriptor mallorquí s’imposà amb la novel·la La mar no sempre tapa. El català Josep Fàbrega i Selva fou el guanyador en poesia amb L’altra veu

Maria Llull | 27/04/2011 | Vistes: 92
Sebastià Bennasar, Pere Joan Martorell i Josep Fàbrega i Selva. Foto: M.Nadal
Sebastià Bennasar es proclamà ahir guanyador del premi Lloseta de narrativa amb la seva obra La mar no sempre tapa, "una novel·la negra ambientada a Mallorca que comença amb la troballa d'un cadàver d'una professora universitària a la Colònia de Sant Jordi", segons explicà el mateix autor. L'encarregat d'investigar aquest fet és el periodista Andreu Julià, un personatge ja present a anteriors obres de l'escriptor mallorquí, com El botxí de la ciutat de Mallorca (Lleonard Muntaner, 2000) i Cartes que no lliguen (Hiperdimensional, 2005).

Bennasar es mostrà molt il·lusionat pel guardó, sobretot pel fet que "és un premi que inclou la publicació de l'obra i aquesta és la finalitat de qualsevol escriptor". "També crec que és un signe de normalitat cultural que una novel·la negra pugui guanyar una distinció generalista. A més, el premi és a Lloseta, on s'organitza un festival de novel·la negra", assenyalà l'escriptor mallorquí, que rebé el guardó "el mateix any que se celebra el 50è aniversari de la mort de Dashiell Hammett", un dels noms mítics d'aquest gènere literari. El guardonat reconegué que "en els darrers anys es produeix un boom de la novel·la negra". "Malgrat que no hi ha cap col·lecció d'aquest gènere, es publica molt en els catàlegs generalistes i això és un símptoma de normalitat", considerà.

En poesia, el guanyador del premi Lloseta fou el català Josep Fàbrega i Selva, qui coincidí amb Bennasar a destacar la importància d'un reconeixement que inclou "la publicació de l'obra". Fàbrega s'imposà amb L'altra veu, "el tercer volum d'una trilogia iniciada amb Parlo d'Aloma i seguida de Natana". "Es tracta d'uns escrits relacionats amb les Illes, perquè tenen un referent en la figura de Ramon Llull", explicà Josep Fàbrega. L'altra veu és "un retorn als orígens del sentiment amorós", després d'haver tractat l'amor sensual i la lluita per vèncer la temptació en les obres anteriors.

El jurat del premi de narrativa, dotat amb 3.000 euros i la publicació de l'obra a la col·lecció Raixa de l'editorial Moll, va estar format per Antònia Vicens, Jaume Mateu i Neus Canyelles. El jurat en l'apartat de poesia, dotat amb 1.500 euros i la publicació de l'obra guanyadora a la col·lecció Balanguera de l'editorial Moll, va estar format per Antoni Xumet, Miquel Bezares i Sebastià Alzamora. El Teatre de Lloseta fou l'escenari de l'entrega de guardons.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)