diumenge, 24 d’abril del 2011

RESSENYA DE UNA TERRA SOLITÀRIA

Aquí teniu la ressenya del llibre de la Bel Olid que va sortir ahir publicada al Diari de Balears.

http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1278/30

L'article de dissabte

Opinió | Sebastià Bennàssar

Sergio Ramos, republicà?

Sebastià Bennàssar | 23/04/2011 | Vistes: 89
Si Sergio Ramos no existís l'hauríem d'inventar. Poques vegades un jugador de futbol ha donat tant de joc als humoristes. Però en el fons el que passa és que Ramos és un àcrata de cap a peus i un barrut sensacional. Després de llançar la copa del Rei a terra en una de les reivindicacions republicanes més subtils i a la vegada efectives, Ramos assegurà que "la copa saltà sola emocionada de veure tants madridistes".

Si abans havia aconseguit que el vídeo del llançament fos un dels més vists del món, les declaracions via twitter l'han llançat a l'estrellat. Però analitzem-ho una mica més. I si realment Sergio Ramos fos un republicà infiltrat que es fa el beneit -sense que li costi massa- per aconseguir desestabilitzar les essències pàtries des de dins? Llavors aquest home és un geni. Em sembla que l'únic que li està agraït és el joier que va fer la rèplica. Per ell és un ídol.

divendres, 22 d’abril del 2011

ELS HORARIS DE SIGNATURA DE SANT JORDI DEFINITUS

Demà arriba el dia de Sant Jordi i per tant toca ser a les paradetes de Barcelona. Si algú de vosaltres vol veure com han canviat els Països Catalans en els darrers deu anys i com la novel·la negra n'ha aixecat acta notarial, ho podreu trobar en aquest assaig. I si el voleu signat, aquests són els horaris per demà:


12.00 a 13.00 hores. Paradeta de FI-REX. Al Passeig de Gràcia amb el carrer València, més o manco davant del Boulevard Rosa.


16.00 a 17.00 hores, a la paradeta de la Revista Lletres, a la Rambla 125, davant del Liceu.


18 a 19.00 hores, a la llibreria Maite, a Via Augusta 64-67, en ple barri de Gràcia.


19 a 20 hores, a la llibreria Catalònia, al Passeig de Gràcia amb la Ronda de Sant Pere.

EL PÓQUER DE SANT JORDI

Sempre que arriben aquests dies els amics em demanen quins són els llibres que més m'han agradat dels darrers temps per allò de tenir una llista orientativa per aquest Sant Jordi. Mai no m'ha agradat això d'haver de seleccionar, perquè el problema de triar és tot el que deixes fora, però bé, van aquí cinc llibres que m'han agradat molt en els darrers temps i que si li serveixen d'alguna cosa a algú, benvinguts siguin.


El primer és la novel·la de la Bel Olid, guanyadora del premi Documenta i que acaba de sortir al carrer. Un llibre molt interessant que parla sobre la immigració, el valor, la solitud, les relacions de parella... una obra breu i intensa.
Ginesta pels morts, de l'Agustí Vehí és una excel·lent novel·la negra que va veure la llum el passat Sant Jordi -a la prehistòria per a molts de llibreters- i que per a mi és una de les millors novel·les negres publicades en català.
Els qui em coneixeu ja sabeu la dèria que tenc amb el Roberto Bolaño. Però si us vàreu quedar fascinats pel personatge d'Amalfitano de 2666 aquest és el vostre llibre. Un novel·la novament intensíssima com totes les de Bolaño. No us defraudarà.
El professor d'història és una novel·la majúscula de Joan Francesc Mira, de les millors que he llegit en català. Feis-vos un favor i regalau-vos-la.
I per acabar un assaig ben interessant que explica com va canviar el món en 15 anys just abans de la primera Guerra Mundial. La lectura és deliciosa.

llibres a moscou


Cuando la República hizo un regalo a la URSS

El Instituto Cervantes y la Biblioteca Estatal Central de Literatura Extranjera redescubren una colección de 1.500 volúmenes que se donó en 1937 | El 25 % de los libros están en catalán y fueron enviados por la Associació d¿Amistat amb la URSS, de Barcelona

Libros | 21/04/2011 - 14:11h
Moscú Corresponsal
Lijachev, representante del Comisariado Popular de Educación (Narkompros) y Vicente Polo Díez, Encargado de Negocios de la República Española en la URSS, 15 de abril de 1938 Biblioteca Estatal Central de Literatura Extranjera
Coincidiendo con el Día de San Jordi y el Día Internacional del Libro y de los Derechos de Autor, estará abierta en Moscú una curiosa exposición que nos habla de cultura, política, historia y amistad entre los pueblos. El Instituto Cervantes de Moscú y la Biblioteca Estatal Central de Literatura Extranjera redescubren para el público una colección de libros y dibujos enviados por los republicanos españoles a la Unión Soviética entre 1937 y 1938. Esta pequeña biblioteca fue el germen del hispanismo ruso, ya que sería prácticamente el único material de los estudiosos hasta la década de los 50.
El regalo es un episodio singular de las relaciones entre España y Rusia. "La idea surgió en el II Congreso Internacional de Escritores Antifascistas, que se celebró en Valencia en 1937. Para conmemorar el 20 aniversario de la Revolución de Octubre se decidió enviar esta donación", explica el director del Instituto Cervantes, Josep Maria de Segarra, de quien partió la iniciativa. Desde su llegada a la capital soviética, hace siete décadas, se conoció aquí como La Donación del Pueblo Español.
Constaba de 1.500 libros, encuadernados para la ocasión en rojo, con el escudo de la hoz y el martillo. De su envío se encargó la Asociación de Amigos de la URSS, pero también la Associació d'Amistat amb la URSS, de Barcelona. Según calcula Segarra, un 25 % de los volúmenes están escritos en catalán. La colección incluye libros de literatura, filosofía, pero también de ciencias o arquitectura.
Además, la donación incluía dibujos de niños españoles de colegios valencianos. En ellos se refleja la realidad del momento, en plena guerra civil española, y la imagen que tenían los pequeños de Rusia. En varios se narra el hundimiento del barco soviético "Komsomol", que traía ayuda a la República, cañoneado por una nave de la Alemania nazi.
También había una colección de grabados de pintores españoles, que se guardan en el Museo Pushkin de Bellas Artes de Moscú. Y otros elementos folclóricos de la cultura material de la época, actualmente perdidos. La colección llegó en varios viajes que hicieron intelectuales y políticos españoles, ya que "entonces la relación era muy fluida", apunta la directora de la Biblioteca de Literatura Extranjera, Tatiana Feoktístova. Los libros formaron parte de los equipajes del poeta Rafael Alberti, el filósofo César Muñoz Arconada o el arquitecto Sánchez Arcos, entre muchos otros, dice.
Con toda la donación, se organizó una exposición en abril de 1938. Pero fue la última vez que se vio en público. Por eso la recuperación de la colección llega envuelta en un pequeño halo de misterio. "Es un homenaje a la acción diplomática cultural y es una forma de recuperar la historia", explica Segarra.
Aunque su existencia era desconocida para el gran público, la Donación era conocidísima en el mundo académico de la URSS, especialmente entre los estudiosos de español. "Gracias a esta colección se desarrolló el hispanismo soviético. Cuando llegó aún no teníamos una facultad de español, así que desde el 37 hasta los años 50 se utilizó para estudios hispánicos", dice Feoktístova. Gracias a ella se realizaron también numerosas traducciones de los clásicos españoles. "Aún hoy se sigue consultando con asiduidad". La exposición, que se incluye en los actos del Año Dual España-Rusia, estará abierta del 21 de abril al 29 de mayo en la Biblioteca Estatal Central de Literatura Extranjera.

l'article d'Umberto Eco

Una generació d'estranys

Una generació d'estranysUna generació d'estranys SUSANA SUBIRANA
Crec que Michel Serres és la ment filosòfica més aguda que hi ha a França avui dia, i com a bon filòsof és capaç de reflexionar no només sobre els esdeveniments històrics sinó també sobre l'actualitat. Sense vergonya, utilitzo (a banda d'afegir-hi alguns comentaris personals) un preciós article seu aparegut a Le Monde el 6 i el 7 de març, en el qual recordava coses que, per als més joves dels meus lectors, tenen a veure amb els seus fills i, per a nosaltres, els més vells, amb els nostres néts.
Per començar, aquests fills o néts mai no han vist un porc, una vaca, una gallina (recordo que un estudi nord-americà de fa uns trenta anys ja indicava que, aleshores, els nens de Nova York creien majoritàriament que la llet que es venia empaquetada als supermercats era un producte artificial com la coca-cola). Els nous éssers humans ja no estan avesats a viure a la natura i només coneixen la ciutat; així, quan van de vacances, viuen generalment en allò que l'antropòleg francès Marc Augé ha definit com a no-llocs (espais homogeneïtzats de circulació, consum i comunicació), de manera que la urbanització on passen les vacances s'assembla en tot, diguem, per exemple, a l'aeroport de Singapur, que presenta una natura arcàdica i arranjada, totalment artificial. Es tracta d'una de les més grans revolucions antropològiques des del neolític.
Aquests joves habiten un món superpoblat, la seva esperança de vida ara s'acosta als vuitanta anys i, a causa de la longevitat dels pares i dels avis, si tenen cap esperança d'heretar alguna cosa, ja no serà als trenta anys, sinó al llindar de l'edat de la vellesa.
Els ciutadans europeus nascuts en els últims seixanta anys no han conegut la guerra i havent-se beneficiat d'una medicina avançada no han patit tant com els seus avantpassats. Són fills de pares d'una edat més avançada (una bona part dels quals són divorciats), estudien en escoles on conviuen amb joves d'un altre color, d'una altra religió, d'altres costums (i es pregunta Serres: ¿quant de temps podran encara seguir cantant l'himne de La Marsellesa, que fa referència a la "sang impura" dels estrangers?). ¿Quines obres literàries podran encara assaborir, tenint en compte que no han conegut la vida rústica, la verema, les invasions, els monuments als caiguts, les banderes estripades per les bales enemigues o la urgència vital d'una moral?
Han estat formats per uns mitjans de comunicació concebuts per adults que han reduït a set segons la durada d'una imatge, i a quinze segons el temps de la resposta a les preguntes, i on, tanmateix, veuen coses que ja no veuen en la vida quotidiana: cadàvers ensangonats, ensorraments, destruccions. "A l'edat de dotze anys els adults ja els han forçat a veure vint mil assassinats", escriu Serres. Han estat educats per uns espots publicitaris, farcits d'abreviacions i de paraules estrangeres, que els fan perdre el sentit de la llengua natal; l'escola ja no és un lloc per aprendre i, acostumats a l'ordinador, aquests nens i joves viuen una bona part de la seva vida en el món virtual. Escriuen, en els seus aparells electrònics, només amb dos dits, en lloc de fer servir tots els dits de la mà (i a més són totalment multitasking , estan acostumats a fer moltes coses alhora); passen el temps asseguts, hipnotitzats, mirant el Facebook o la Wikipedia, de manera que, segons Serres, "no activen les mateixes neurones o la mateixa zona cortical" que si llegissin llibres. Nosaltres vivim en un espai mètric perceptible i ells viuen en un espai irreal on ja no hi ha cap diferència entre proximitat i llunyania.
No m'aturo a les reflexions que fa Serres sobre les noves exigències de l'educació. En la seva panoràmica parla d'un període semblant, pel capgirament total, al de la invenció de l'escriptura o, uns segles després, de la impremta. Però aquestes noves tecnologies d'ara canvien a gran velocitat i "al mateix temps, el cos pateix una metamorfosi, canvien el naixement i la mort, el patiment i la curació, els oficis, l'espai, l'hàbitat, l'ésser-en-el-món".
Per què no estàvem preparats per a aquesta transformació? Serres conclou que potser la culpa és també dels filòsofs, que pel seu ofici haurien de preveure les mutacions del saber i de la pràctica, i no ho han fet prou, perquè, "amarats de la política de cada dia, no han copsat l'arribada de la contemporaneïtat".
No sé si Serres té tota la raó; però, de raó, en té.