Superman i el bou de les floretes
Sebastià Bennassar. En aquests temps que corren això de les pàtries és un element que de cada vegada tira més enrere. Als EUA se n’ha muntat una de ben grossa quan en el darrer còmic de la sèrie –el número 900 si no vaig mal equivocat- Superman ha decidit renunciar a la ciutadania nordamericana. Això ha passat abans que els membres de la CIA s’hagin carregat a Ossama Bin Laden al Pakistan. O que ens ho hagin dit i ens ho vulguem creure, perquè això de tirar el seu cadàver al mar i que no es difonguin les fotografies tampoc no està gaire clar. El que sembla inqüestionable és que Bin Laden no tendrà un judici just perquè ha estat executat directament i sense miraments en un territori que està molt i molt lluny dels Estats Units. Amb intervencions com aquestes és ben normal que Superman, que al cap i a la fi és un superheroi dels de veritat i no com els dirigents de la CIA, hagi decidit ser ciutadà del món.
Doncs bé, sembla ser que aquesta decisió del paradigma per excel·lència dels superherois –tot i que a mi m’atreu molt més la foscor de Batman o posats a fer la sèrie dedicada a Lobezno dels X-Men- ha provocat una onada d’insults i d’atacs a DC Còmics, que en part va ser semblant a la que varen obtenir els creadors de Batman quan aquest va escollir un ajudant per a França que era fill de la immigració magribina. I és que els fanàtics dels dos personatges veuen amb molts mals ulls que es perdin les essències dels personatges: una americanitat fora de dubte i el triomf per descomptat dels WASP, els blancs anglosaxons i protestants que poden representar figures com les de Clark Kent o Bruce Wayne –cada un d’ells en el seu àmbit-, que les decisions empreses pels guionistes semblen contradir.
El cas dels dos superherois i de la seva adaptació a un món diferent pot trobar notables paral·lelismes amb el cas del bou d’una coneguda marca licorera que hi ha a Mallorca i que en pocs dies ha passat de tenir els colors de l’arc de sant martí –i per tant a identificar-se amb uns colors i emblemes que reivindica el col·lectiu homosexual- a ser repintat de negre per entitats de la dreta més extremista acompanyats de dos senadors del PP com són Huguet i Fageda, que fins al moment semblaven persones més o manco condretes, però que han mostrat la seva baixa intel•lectual i moral ajuntant-se amb nostàlgics del feixisme i finalment a veure com li naixien flors de múltiples colors sobre aquells dotze quilos de pintura negra. Ara és un bou florit i més feliç i adaptat als nous temps.
Sembla ser que en la polèmica discussió sobre els colors del bou hi ha qui no pot encaixar el fet que els temps muden i canvien, com els lectors dels còmics nordamericans. I el millor que es pot fer és acceptar-ho i adaptar-se. A mi m’agrada més un Superman universal i un bou amb floretes.
